Carme Pau coordinadora al Baix Llobregat de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia

.

“Intentem que la persona que pateix fibromiàlgia no es trobi sola i fem d’enllaç entre ella i els centres de salut”

carme pauContinuant amb les associacions sociosanitaries que tenen representació a la nostra vila us presentem l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’AFECTATS DE FIBROMIÀLGIA; la coordinadora al Baix Llobregat la senyora Carme Pau ens descriu aquesta entitat.

M. Teresa Mariano (M.T.M.): Breument, qui és l’Associació Catalana d’afectats de Fibromiàlgia, quan es va fundar i amb quina finalitat,?

Carme Pau (C.P.): Per una Resolució (la 203/ VIII) del Parlament de Catalunya, sobre l’atenció i la síndrome de fatiga crònica.

És reconeix que la Fibromiàlgia (FM) i la síndrome de fatiga crònica (SFC) són malalties que afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Aquesta resolució porta la data de 21 de maig de 2008.

Això és una empenta important per les persones afectades que en aquell moment ja eren al voltant d’unes 250.000.  Avui dia les dades han augmentat bastant, malgrat que no es vulgui reconèixer.

M.T.M.: Què la va impulsar a vostè a entrar en aquesta associació i quan de temps fa que hi pertany?

C.P.: Personalment, estic en ella des de fa 6 anys; me la van recomanar quan em vàrem diagnosticar que tenia fibromiàlgia, i veritablement en trobava perduda.

M.T.M.: Quines tasques fa l’Associació Catalana d’afectats de Fibromiàlgiaa Vallirana, Cervelló, Papiol i Molins de Rei?

C.P.: Principalment són tasques d’acolliment envers les persones recent diagnosticades. Alhora té presència en aquestes poblacions per realitzar activitats en grup. Això, depèn del moment i del nombre de gent que som. Intentem ser un enllaç entre la persona malalta i el Centres de Salut Primària. El més important és que la persona no es trobi “desemparada”. Tanmateix estem començant a fer xerrades adreçades als familiars del malats doncs és una malaltia amb poc reconeixement social, i moltes vegades per  manca d’informació,  la pròpia família no sap què ha de fer ni cóm ajudar.

 M.T.M.:Creu que el voluntariat és una peça important?

C.P.: No sols és important, és imprescindible. No es veu prou bé la feina que es fa, moltes hores, paciència….t’ha d’agradar. I tal com està la societat avui dia aquest tipus de voluntariat encara té més pes.

 M.T.M.: Quins objectius tenen a curt i llarg termini?

C.P.: A llarg termini augmentar la nostra presència allà on faci falta i fer pressió a les Administracions respectives per tal que el nostre col·lectiu segui tractat i respectat com cal.  Doncs, avui dia encara hi ha molts metges que se’ns treuen “de sobre”. I això no agrada a ningú.

A curt termini es tracta d’estar a prop de les persones que ens necessiten i que ningú es quedi sense ser escoltada.

 M.T.M.: Quins projectes estan desenvolupant actualment?

C.P.: A Molins a càrrec de la voluntària senyora Isabel s’està fent un treball de memòria  per a persones no sols de fibromiàlgia, sinó també amb d’altres malalties.

A la seu de Vallirana hem començat un programa que es diu CUIDA’T portat a terme per l’Associació El Taller. Són dues sessions per setmana d’una hora i mitja aprox. de durada on realitzem exercicis de ESTIRAMENTS, TONIFICACIÓ i RELAXACIÓ.  És un mètode creat i patentat per la psicòloga Pilar Tobies, malalta també de fibromiàlgia.  N’estem molt contents. Esperem  poder-lo fer extensiu a altres seus.

M.T.M.: A quantes persones donen servei a les diferents poblacions de la que vostè és coordinadora?

C.P.: Segons les dades que em passa la Junta Directiva de l’ACAF són aprox. unes 58 persones encara que hi ha molta gent que truca al meu telèfon d’assistència i les atenc encara que no siguin de l’ACAF. Quan comencen a explicar-te la seva situació ja no saps que dir.

M.T.M.: Quina és la relació de l’Associació Catalana d’afectats de Fibromialgia amb el CAP de La Granja, juntament amb les altres associacions socio-sanitàries de Molins?

C.P.: És una relació molt cordial , afable i d’agraïment per part meva, igual que amb l’Ajuntament. Sempre ens han deixat una sala quan ho hem necessitat per xerrades , etc. És una sort saber que pots comptar amb ells.

M.T.M.: Creu què és una via per millorar la salut comunitària de Molins?

C.P.: Sens dubte. A Molins hi ha moltes entitats que ajuden a sensibilitzar als ciutadans sobre les activitats que s’ofereixen. Moltes vegades els canals “oficials” no poden arribar a tot arreu, i precisament aquest tipus de Xarxa són les que compleixen.

M.T.M.: Com l’impulsaria?

C.P.: Senzillament mantenint les fires socio-sanitàries, i continuar amb la bona predisposició en quan a cessió de locals quan es demanen. Obviament sempre seran ben rebudes , si hi ha algun tipus d’ajuda,  tipus subvencions.

2013-12-15 12.09.43

Més informació a:

mcpaugomez@gmail.com

Donem les gràcies a la senyora Carme Pau per la seva col·laboració.

Transcrit per:

M. Teresa Mariano
Voluntària de PICAM
en l’Àrea de Comunicació

Edita: Prevenció i Informació Càncer Molins

“Article propietat de PICAM. Prohibida la seva reproducció, tant de text com d’imatge, sense consentiment de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins”.