Entrevista a Carmen Mesa infermera i educadora emocional

carmen-mesaCarmen Mesa Hernández és Infermera i Educadora emocional a més a fet diversos màsters i postgraus. Actualment, està impartint el curs Com visc i com vull viure?, dirigit a pacients oncològics, familiars, professionals de la salut i a persones que vulguin millorar la seva qualitat de vida. Ha fet una xerrada a PICAM, i aprofitant aquesta avinantesa li demanen que ens clarifiqui alguns aspectes sobre aquest tema.

 M.T.M.: Som conscients de la importància que té a la nostra vida gestionar bé les emocions?

C.M.: Potser no som més conscients perquè abans mai se’ls hi ha donat la importància que es mereixen. Les emocions fins fa relativament poc no estaven reconegudes, eren considerades com un signe de debilitat, no se sabia de la seva utilitat i per tant es reprimien: no ploris, has de ser fort…

No s’ha impartit en paral·lel amb l’educació acadèmica una educació que contribueixi amb l’autoconeixement i a com sentir-nos bé.

Una bona gestió emocional marca la diferència en els processos de salut-malaltia i en la satisfacció personal de la nostra pròpia vida.

M.T.M.:  Som nosaltres els únics responsables de tenir una bona salut emocional?

C.M.: Cada un de nosaltres som responsables de les nostres pròpies vides. La dificultat és que moltes vegades no sabem com fer-ho i com a conseqüència acostumem a buscar raons causes externes als nostres problemes o necessitats no resoltes.

Seria millor buscar a l’interior de nosaltres mateixos i preguntar-nos per exemple: Com vull estar? Quina part de responsabilitat tinc en tot això? I què puc fer al respecte?

M.T.M.: Per què no ens cuidem habitualment?

C.M.: A la nostra societat durant els últims anys hi ha hagut canvis vertiginosos i el ritme de vida actual té una intensitat i rapidesa molt elevada.

Aquesta situació afecta a totes les dimensions de les nostres vides com per exemple: en la forma de treballar, en la manera de relacionar-nos, en el nostre estil de vida, en el ritme d’aprenentatge i per descomptat en les vivències emocionals. Aquestes es caracteritzen per l‘aparició de problemes com l’estrès, l‘ansietat, o la depressió manifestades en conductes de risc (consum d’alcohol, drogues, etc.) i en comportaments agressius i violents.

El nostre cos en realitat ens va enviant senyals com ansietat, tensió muscular, dolor, insomni i més endavant possibles problemes d’hipertensió, trastorns gàstrics, respiratoris, endocrins, immunològics, etc. I finalment, si no li fem cas, ens pot proporcionar, amb sort, una parada d’emergència i/o una carta bomba que ens pot explotar en qualsevol moment.

M.T.M.: Acostumem a tenir consciència de com ens sentim i què ens està passant?

C.M.: Generalment quan s’adquireix consciència és perquè ens ha passat quelcom. La vida ens ofereix un munt de senyals, tot i això, no sempre com capaços de veure-ho.

Estem desitjant curar-nos per a tornar a la vida que portàvem abans, sense plantejar-nos, si aquesta vida és la que ens ha dut fins aquí.

M.T.M.: Es poden canviar els estats d’ànim?

C.M.: Es pot i s’haurien de canviar encara que per a fer-ho es requereix consciència i voluntat per a entrenar-nos emocionalment. Dit d’aquesta forma, adquirir l’hàbit de mirar per a nosaltres mateixos, saber com estem i com volem estar. En definitiva, valorar-nos, estimar-nos i cuidar-nos com ens mereixem. I és molt més econòmic i fàcil del que ens podem arribar a imaginar.

M.T.M.: Tenen influència els nostres pensaments a la nostra salut? Podem controlar els pensaments?

C.M.: Sí, alinear els nostres pensaments amb el que sentim és sinònim, no només de salut, sinó també de font de benestar personal. Podem pensar alguna cosa i autoconvèncer-nos que és el millor per a nosaltres. Ara bé, si no ho sentim…  al sentiment no se’l pot enganyar i aquesta desalineació pot generar uns resultats que d’una forma o d’una altra repercuteixi a la nostra salut i d’aquí la importància a les respostes d’aquestes preguntes

“¿Realment porto la vida que realment desitjo viure?”

“¿Realment faig les coses que realment desitjo fer?”

“Si sabés que moriré en uns dies, continuaria fent les mateixes coses? Quines coses canviaria?”

Podem controlar els pensaments? Sí que es pot, requereix simplement compromís amb un mateix i capacitat de treball.

M.T.M.: Es pot aprendre a ser positiu?

C.M.: L’educació emocional t’ajuda a donar la volta a les emocions negatives. Encara que, requereix un entrenament i és quelcom que t’acompanya durant tota la vida.

M.T.M.: Hi ha estratègies per prevenir el desgast emocional?

C.M.: Per descomptat. I la part interessant és poder implementar l’educació emocional des d’una edat primerenca amb naturalitat per poder-la dur incorporada durant les nostres vides i viure la vida feliçment.

M.T.M.: Es pot aprendre a gestionar millor els nostres propis recursos per millorar la nostra salut, concretament una malaltia com el càncer?

C.M.: L’educació emocional és una forma de prevenció primària de salut. Saber gestionar les emocions evita l’aparició de conflictes interns. Des de l’autoconeixement i una millora en les relacions amb els altres evitem en certa mesura l’aparició de símptomes i podem corregir-los abans que aquests ens portin a l’hospital.

Per una altra banda, una forma de prevenció secundària, quan ja han aparegut els signes d’una malaltia, afavoreix en certa mesura al procés invers de malaltia-salut i proporciona tranquil·litat i confort per encarar amb una major consciència les autocures i una millora en el nostre entorn immediat.

 M.T.M.: Què és la salut emocional?

C.M.: És un concepte ampli relacionat amb la forma de com ens sentim, pensem o actuem al nostre dia a dia. Una bona salut emocional implica un estat de benestar on l’individu se sent bé i pot desenvolupar les seves capacitats per encarar deferents situacions d’estrès, tenir relacions satisfactòries i treballar de forma eficient.

M.T.M.: Quin seria l’objectiu de la conferència?

C.M.: Aportar a totes aquelles persones que ho desitgin recursos necessaris per a superar situacions difícils i facilitar canvis que no creien possibles. Saber gestionar bé les emocions per marcar la diferència en els processos de salut-malaltia, èxit i fracàs, felicitat i infelicitat.

M.T.M.: El procés de salut malaltia es pot encarar de diferents formes?

C.M.: Efectivament, tal com indiques en la teva pegunta, és un procés de salut-malaltia i a la inversa.

La part important és adquirir consciència del que ens passa, manejar adequadament aquelles emocions que ens poden restar efectivitat com la por, la incertesa, la soledat…

És un treball individualitzat que permet adquirir consciència i centrar-nos en el moment actual, saber com vull estar i com ho haig de fer per a estar i sentir-me bé.

 

 M.T.M.: L’autoestima té importància en tot aquest procés?

C.M.: Entre altres coses, sí, l’autoestima és molt important. El fet d’acceptar-me i valorar-me bé com em mereixo realment és fonamental.

 

 M.T.M.: Sabem demanar ajuda?

C.M.: Saber demanar ajuda de forma adequada és difícil quan no sabem quina necessitat tenim descoberta. A qui no li ha passat en alguna ocasió que ens sentim malament o incomplets encara que pensem que ho tenim tot.

Per a això és molt important l’autoconeixement i no interposar mai l’orgull davant de la nostra felicitat.

 

M. Teresa Mariano

Voluntària de PICAM en l’Àrea de Comunicació

Edita: Prevenció i Informació Càncer Molins

“Article propietat de PICAM. Prohibida la seva reproducció, tant de text com d’imatge, sense consentiment de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins”.