Entrevista a Isabel Cano

 

Isabel Cano

Isabel Cano

 Voluntària de PICAM i responsable del Banc de Perruques.

 

Té 62 anys, modista de professió i pianista de vocació; li agrada molt la música i el ball, malgrat que fa molt de temps que no en té ganes.

Fa dotze anys que se li diagnostica fibromiàlgia (va estar molt contenta, encara que sembla una paradoxa, ja que en feia 18 que no sabia el que tenia). Normalment fa gimnàstica i ioga.

 

Com va entra en contacte amb l’associació?

A partir d’una depressió molt forta, bàsicament perquè s’assabenta que la seva família és portadora d’un gen hereditari, tant en els homes com en les dones, que fa que quan es detecta un càncer de l’aparell reproductor s’expandeixi molt ràpidament per tot el cos. Ella és l’única de cinc germans que no el té.

Entra en contacte amb l’associació, que no sabia ni que existia, mitjançant la seva veïna que hi està molt implicada, que la posa en contacte amb l’ICO, concretament el dr. Blanco, perquè l’assessorin amb les diverses proves que portava dels seus familiars.

La situació que estava vivint la va fer pensar que havia de fer alguna cosa per als altres, dins de les seves possibilitats, ja que l’atenció personalitzada que havia rebut de l’associació l’havia ajudat molt en la depressió que estava passant, i a afrontar el càncer d’una forma diferent.

Diu que no sap si deu més ella a l’associació, o l’associació a ella.

 

Com es comença el Banc de Perruques?

El Banc de Perruques ja estava en marxa quan vaig entrar-hi i formava part dels serveis de l’associació. La idea base que hi havia era crear diversos departaments amb la intenció de delegar la seva responsabilitat a diferents persones voluntàries que s’hi  sentissin implicades. La primera perruca era de la mare d’una noia de Molins.

En aquell moment era un embrió que calia potenciar i això és el que vàrem començar a fer amb altres associades.

En el Durant i Reinals, ja ens coneixien per la relació de l’associació amb el dr. Blanco. Del que no en sabien res, era del nostre Banc de Perruques; i d’allà ens van venir les 6 perruques següents.

Posteriorment, hem anat a l’Hospital Clínic i la Creu Roja de Barcelona, on hem deixat informació de com posar-se en contacte amb nosaltres per aconseguir una perruca.

Al Banc tenim perruques de diferents tonalitats, des del blanc fins al negre; de 40, unes 30 es deixen en préstec a persones que vénen d’hospitals de Barcelona i rodalies.

Actualment, estem en contacte amb més centres i hospitals per fer difusió del servei. Per exemple, ens ha vingut gent del Rius i Taulet  i els hem donat fullets perquè els deixin. De fet, els usuaris se’n van tan contens que ells mateixos s’ofereixen per deixar els nostres fullets a les consultes.

 

Té algunes anècdotes?

Sí.

Va venir una senyora gran. La primera perruca que es va emprova li anava perfecta, però vaig veure que no estava gaire convençuda. La va tornar al cap de pocs dies.

Normalment, m’agrada trucar a les persones que es posen en contacte amb nosaltres per saber com els va. Un dia li vaig trucar, i em va explicar que després de 30 anys de portar els cabells blancs, no es veia capaç de portar una perruca negra, malgrat que li estava molt bé. Els seus fills, al final, li’n van comprar una (nosaltres en aquell moment no en teníem en estoc, però ara en tenim de tots colors).

Hem anat mantenint el contacte, i actualment la seva perruca blanca és al nostre Banc.

El físic és molt important per a les dones, i els cabells són un dels trets més rellevants.

 

Els dóna algunes recomanacions?

Què es tallin els cabells molt curtets en la primera quimio. Hi ha algunes dones que vénen amb una cabellera fins a la cintura; hi ha molta frustració quan la cabellera els cau a trossos.

El perímetre del cap no és el mateix amb els cabells curts que llargs.

Solen parlar només dels seus cabells, no de la malaltia.

 

I consells?

Mai els pregunto sobre el càncer, sinó que deixo que elles en parlin. Ja saben el que tenen i jo també.

Perquè penso que es poden espantar, s’ha de ser molt prudent; ja que una persona passa la malaltia d’una manera i una altra d’una forma molt diferent (una pot tenir molts dolors i una altra no… Així ho he viscut a la meva pròpia família).

Intento escoltar, ja que els familiars estan  molt implicats, i per tant a vegades és millor que t’escolti algú de fora. És molt gratificant escoltar, els altres, perquè m’ajuda a mi mateixa.

 

Feu un seguiment?

A l’associació ens agrada mantenir el contacte amb les persones. Normalment els truco cada 2 o 3 mesos, i sempre que ho consideri necessari. Per les festes de Nadal els he trucat a totes.

També voldria dir que és molt important adaptar-se a l’horari de les persones amb càncer. Quasi sempre tenen més bona predisposició a la tarda que al matí, a més depenen del transport (d’algú que les porti).

Intento ajustar-me als horaris de les persones malaltes, i encara que ho hagi de fer des de casa, sense voler m’implico molt en el que estic fent.

 

Per acabar té alguns agraïments a fer?

Sí, no em puc oblidar del suport de la meva família i en concret del meu marit. També voldria remarcar que a l’associació fem un treball en equip; com  per exemple, la feina d’anar a buscar les perruques, que en aquests moments estem fent la Berna (que és l’ànima de l’associació) i jo.

Finalment també voldria emfasitzar el treball i labor que està realitzant al Centre Cívic de la Riera Bonet, que és qui rep la primera trucada i després es posa en contacte amb nosaltres. Rep la primera trucada i dóna la primera imatge i això és molt important: el seu ajut, tant de les recepcionistes com de l’Esther, la directora. A més és la nostra seu.

 

Ens diu que quan no s’utilitzi una perruca és bo donar-la, al Banc de Perruques, perquè una altra persona la pugui utilitzar. És una forma d’ajudar, sobretot amb els problemes econòmics que hi ha, avui dia, amb la crisi.

M. Teresa Mariano
Voluntària de PICAM
en l’Àrea de Comunicació

Edita: Prevenció i Informació Càncer Molins

“Article propietat de PICAM. Prohibida la seva reproducció, tant de text com d’imatge, sense consentiment de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins”.


About picam

Associació que deixem perruques gratis a dones amb càncer que no tenen recursos per comprar-ne una. Si tens una perruca i ja no et serveix. La passem a recollir gratuïtament/Asociación que dejamos pelucas gratis a mujeres con cáncer que no tienen recursos para comprar una. Si tienes una peluca y no te sirve. La pasamos a recoger gratuitamente.