Entrevista a Joan Vigueras. Instructor de Nordic Walking

joan viguerasEn diversos països d’Europa la Seguretat Social finança cursos de Nordic Walking com a mesura de prevenció i teràpia en diverses malalties.

En Joan Vigueras és instructor de Nordic Walking i voluntari de PICAM. Els divendres de 9:30 a 10:30 i des del Casal Cívic de la Riera Bonet ens ensenyarà a practicar aquest esport considerat   “terapèutic” que completa la part aeròbica del Programa d’exercici físic que es porta a terme al CAP de la Granja per pacients i supervivents de càncer. Per això, creiem que és important que ens expliqui en què consisteix.

M.T.M.: Què és el Nordic Walking?

J.V.: És una activitat física que consisteix a caminar amb un bastó especial a cada mà, que amb una tècnica fàcil d’empenta permet exercitar tant les extremitats inferiors com les superiors de manera suau però molt eficaç, perquè millora la força muscular, tonifica els músculs i activa el sistema cardiovascular.

M.T.M.: On va néixer?

J.V.: La Marxa Nòrdica té els seus orígens a Finlàndia pels anys 30, neix de la necessitat que tenien els esquiadors de fons de seguir entrenant en èpoques sense neu d’estiu i tardor i va ser cap a finals dels anys 90 que es va denominar i fomentar comercialment amb el nom de Nordic Walking.

M.T.M.: Hi han varies “escoles” de Nordic Walking ?

J.V.: El fundador de la marxa nòrdica va ser el finlandès Mauri Repo com entrenador d’esportistes olímpics de Finlàndia (1945-2000). Després va venir la tècnica Sauvakävely  elaborada el 1997 per Marko Kantaneva a Finlàndia, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física, que va presentar els seus estudis sobre el moviment a l’empresa Excel, fabricant de bastons, que és la que va comercialitzar i promocionar aquest esport amb el nom de Nordic Walking.

L’any 2000 es crea a Finlàndia la INWA -International Nordic Walking Federation-, que recull com a base la tècnica elaborada pel M. Kantaneva. A partir d’aquí  van sorgir diferents escoles per altres països, com la tècnica INFO ALFA 247 en Alemanya. En els EEUU, els anys 80, Tom Rutlin va crear Exerstrider, una versió més senderista.

En 1992 Dan Barrett, director de programes de fitness,  entrenador personal i esportista d’aventura va crear el mètode FITTREK, que integra les tècniques de les escoles americanes i finlandeses per tal de adaptar-les a qualsevol practicant i a qualsevol terreny en diferents tipus de sessions.

M.T.M.: Té una base científica?

J.V.: A partir dels estudis inicials que va fer el Marko Kantaneva, avui en dia la bibliografia és molt extensa. Són molts els estudis científics que avalen que la pràctica del Nordic Walking comporta avantatges fisiològiques i cognitives. Es per això que moltes institucions sanitàries de molts països l’han integrada en els seus programes de rehabilitació i molts metges la recomanen com activitat saludable.

M.T.M.: Es necessiten moltes classes per dominar aquesta tècnica?

J.V.: Amb un parell o tres classes ja tens la informació bàsica per saber manejar els bastons, després amb la pràctica vas corregint i incorporant l’automatisme del moviment i en poc temps te n’adones de que és una activitat fàcil i assequible.

M.T.M.: Sempre es necessita el suport d’uns bastons?

J.V.: Els bastons són l’element principal i indispensable per aplicar la tècnica de propulsió. Sense bastons només caminaríem i la marxa nòrdica és molt més que caminar.

M.T.M.: És més efectiu que caminar sense bastons?

J.V.: Amb els bastons s’aconsegueix activar un nombre número de grups musculars, aproximadament un 90%, abdominals, braços, pectorals, esquena i coll que en qualsevol altre tipus de marxa. L’esforç físic es distribueix de forma versàtil, equilibrada i apropiada. Disminuint l’impacte sobre les articulacions de turmells, genolls i maluc.

M.T.M.: He vist que els bastons són diferents dels que s’utilitzen per practicar senderisme, porten un sistema de “dragoneres” enganxat al canell, perquè serveix?

J.V.: Aquesta subjecció està especialment dissenyada per un millor control a l’hora d’aplicar la inclinació del bastó durant la fase de suport, l’amplitud del moviment del braç i la progressió de la gambada.

M.T.M.: Els bastons es poden regular, com podem saber que no són massa llargs a massa curts?

J.V.: La dimensió del bastó dependrà de l’experiència, la tècnica i l’ús que se li vol donar. A nivell alt esportiu, més llargs i a nivell baix salut, més curts Però la forma més senzilla de calcular la longitud és agafant correctament un bastó per l’empunyadura amb el bastó perpendicular a terra: el colze ha de quedar en un angle aproximat de 90º respecte l terra.

M.T.M.: Qui pot practicar Nordic Walking?

J.V.: La poden practicar aquells que simplement volen mantenir la forma física, els que volen una pràctica d’alt rendiment esportiu i també es pot utilitzar com entrenament i preparació física per la pràctica d’altres modalitats esportives.

M.T.M.: Persones que no han practicat mai cap esport i persones grans, també?

J.V.: És una activitat física adaptada a tothom, independentment de l’edat, el sexe o la condició física, ja que cadascun marca el seu ritme i la seva intensitat.

M.T.M.: Es practica sobre terra i també sobre asfalt?

J.V.: Per potenciar els beneficis d’aquest exercici és millor fer-ho en contacte amb la natura però també es pot practicar sobre asfalt posant un tac de goma a la punta del bastó perquè no rellisqui quan se l’empeny.

M.T.M.: És terapèutic, per quines malalties, ens pots posar alguns exemples?

J.V.: En diversos països d’Europa la Seguretat Social finança cursos de Nordic Walking com a mesura de prevenció i teràpia en diverses malalties.

L’Hospital Sant Rafael de Barcelona és pioner a Espanya en l’aplicació terapèutica d’aquest esport. L’Hospital Sant Joan de Déu de la Fundació Altahia han integrat aquesta activitat esportiva en els seus programes de rehabilitació per aquelles persones que hagin acabat els seus tractaments oncològics. En les pacients afectades de limfoedema secundari del càncer de mama està demostrat que aquest exercici físic les ajuda a recuperar la mobilitat de l’espatlla i reduir l’edema del braç. També ajuda a aquelles persones amb artrosi lumbar, de maluc o de genoll, així com de qualsevol patologia de l’aparell locomotor.

Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, també ha incorporat aquesta disciplina esportiva en algunes de les dinamitzacions que organitza en les Xarxes d´Itineraris Saludables del territori.

S’ha comprovat que millora l’oxigenació i la capacitat cardiovascular, contribueix a la prevenció de l’osteoporosis, ajuda a perdre pes i a controlar els nivells de sucre i colesterol i enforteix el sistema immunitari. Com ja he dit abans la bibliografia al respecte és extensa, només cal que feu una recerca per internet i ho podreu comprovar.

 

M. Teresa Mariano

Voluntària de PICAM
en l’Àrea de Comunicació

Edita: Prevenció i Informació Càncer Molins

“Article propietat de PICAM. Prohibida la seva reproducció, tant de text com d’imatge, sense consentiment de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins”.