Entrevistem al Dr. Jaume Masià

Prof J Masia pictureAmb motiu de la segona jornada participativa “Entre Nosaltres” que tindrà lloc el 22 d’abril, organitzada per l’ Hospital de de la Santa Creu i Sant Pau, hem  tingut l’honor de què el Dr. Masià ens concedís dues entrevistes, la primera que trobareu, és sobre el Limfedema i les noves tècniques  quirúrgiques repadores i, la segona sobre la Reconstrucció Mamaria.

Relacionat amb la temàtica del càncer i donada la preocupació de PICAM en la millora de l’estat anímic de les pacients afectades de càncer de mama; ja que estem convençudes de que sentir-se millor amb un mateix, com és tenir una autoestima normalitzada, ajuda a afrontar millor una malaltia com el càncer.

Per tant, agraïm molt que el Dr. Jaume Masià ens hagi concedit entrevistar-lo; porta més de 20 anys dedicat a la reconstruccion mamària utilitzant les tècniques més avançades. És un punt de referència no solament per pacients que han patit càncer de mama, sinó també per a molts cirurgians plàstics espanyols i d’altres països que s’interessen per aquest tipus de cirurgia.

Del seu currículum, que és molt intens, destaquem que és Director del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Professor del Departament de Cirurgia de la Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona i Director de la Unitat de Reconstrucció Mamaria Avançada y de Microcirurgia de la Clínica Planas. A més, a estat president de SECPRE (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CIRUJIA PLÁSTICA  REPARADORA Y ESTÉTICA) entre els anys 2011 i 2014.

El Limfedema i les noves tècniques quirúrgiques reparadores. 

La realitat és que la taxa de mortalitat per càncer de mama disminueix anualment un 2,6% cada any (dada molt positiva); però hi ha entre un 9 i un 40 %, de dones que desenvolupen limfedema, percentatge que és manté estable malgrat l’augment de l’esperança de vida. Per això, creiem que és important la tècnica  que vostè i el seu equip han desenvolupat per tractar el limfedema.

Picam: Hi ha dones que després de extirpar-s’hi els ganglis de l’aixella se’ls inflama molt el braç i tenen dolor, amb acumulació de líquid, és el que s’anomena limfedema. Quina és la seva causa exactament?

 Dr. Masià: la causa de limfedema secundari és senzilla, és quan es produeix una obstrucció del drenatge del sistema limfàtic dificultant la circulació de la limfa, provocant un augment de volum del braç que es coneix per Limfedema.

En el càncer de mama pot succeir aquesta inflamació perquè traiem els ganglis limfàtics de l’aixella o el gangli sentinella, que connecta el sistema del braç amb la resta del cos, és a dir, traient un sol gangli podem provocar limfedema.

 Picam: El limfedema una de les seqüeles més molestes per a les dones operades de càncer de mama, perquè, com afecta això en la seva qualitat de vida?

Dr. Masià: Sens dubte de limfedema és la seqüela més invalidant del tractament del càncer de mama. Tothom coneix el significat de la mastectomia, de la pèrdua del pit i les deformacions secundàries a la cirurgia conservadora de mama o de l’efecte de la radioteràpia a la pell, però el limfedema és alguna cosa més, no és només una seqüela física del contorn corporal o, fins i tot es podria dir que és estètica, sinó que és un defecte funcional que fa que amb el pas del temps la pacient pugui tenir dificultat en la mobilitat del braç i els volums poden arribar fins a límits insospitats i, a part, és un dèficit del sistema immunitari, per el qual la pacient té un major risc de patir infeccions com limfangitis que empitjoren la seva situació.

Picam: Vostè i el seu equip han desenvolupat una tècnica innovadora que permet tractar el limfedema? en què consisteix?

 Dr. Masià: Nosaltres el que hem fet, ha estat realment optimitzar una sèrie de tècniques que estaven ja iniciades en altres parts del món per poder adaptar la tècnica més adequada al context individual de cada pacient, és a dir, no hi ha una sola tècnica que pugui solucionar tots els casos de Limfedema, sinó que cal conèixer el sistema limfàtic de cada pacient: com és i com està afectat després del càncer de mama i, llavors, coneixent bé quin és el defecte, aplicar una o diverses tècniques per aconseguir el resultat més òptim. Aquest és el concepte més important que hem aplicat per tractar a moltíssimes pacients, a més de desenvolupar sistemes d’anàlisi preoperatori per a una millor intervenció individual. Però principalment ha estat adaptar i buscar la millor tècnica per a cadascuna de les pacients, individualment.

Imagen1Imagen2Picam: Llavors, estem parlant d’una cirurgia personalitzada?

 Dr. Masià: Sí, i aquest és un exemple del que és la medicina personalitzada. El perquè és: primer, cada persona té un sistema limfàtic diferent, el que vol dir que la cirurgia que fem del càncer de mama va a afectar d’una manera també particular, per tant, el que cal fer també, és buscar la tècnica òptima per millorar o per solucionar el problema que hem generat en aquesta persona.

 I per aquest motiu, hi ha persones que no desenvolupen limfedema en tota la seva vida i altres al cap d’un any ja ho fan. És a dir, dependrà de com de generosa sigui la nostra genètica. Hi ha gent que té un patró de canals limfàtics escàs i davant la menor agressió que pateix el sistema limfàtic desenvolupen limfedema; en canvi, la gent que té un patró abundant de canals limfàtics a la part dorsal superior, li poden treure 22 ganglis i fer-li radioteràpia i no generarà limfedema. Això que sembla tan lògic i senzill, fins fa molt poc temps ningú ho tenia en compte, ni arribàvem a tenir consciència d’això. Aquesta ha estat una de les aportacions que hem fet nosaltres en el tractament del limfedema

Picam: Però, abans d’operar a una persona de càncer de mama es pot potenciar que hagin més canals o és una cosa genètica?

Dr. Masià: Això és en un sentit, el que ens agradaria: poder preparar la persona perquè no tingués limfedema, potenciant els seus canals limfàtics. Desafortunadament, no és així exactament. Cadascú, tenim la distribució dels canals limfàtics del sistema limfàtic de quan ens vam formar en el si matern i ens desenvolupem. Hi ha gent que té un patró més generós amb més canals i una altra més restrictiu i una altra està en el mig de tots dos.

 Actualment, estem duent a terme uns estudis, que mostren que hi ha sobre un 22% de la població que té un patró molt restrictiu, i que per tant llevant-li un sol gangli, dos o el sentinella poden desenvolupar limfedema. Però, el que no podem es potenciar o crear suficients canals limfàtics per evitar el posterior limfedema.

 Picam: Quines son les seqüeles que es poden esperar d’aquest tipus d’intervenció que vostès han desenvolupat?

Dr. Masià: Les seqüeles són mínimes. Un tipus d’intervenció és l’anastomosis Linfático- venoses. Consisteix en derivar el sistema limfàtic obstruït al sistema venós mitjançant unes unions entre els canals limfàtics superficials i les venes, facilitant el retorn de la limfa a la sang. El pitjor que podria passar és que no trobéssim canals actius i que no es pogués reparar. Llavors es quedaria com estava.

L’altra tècnica és la transferència ganglionar, que és una cirurgia que consisteix a agafar ganglis d’una zona de la qual podem prescindir-ne i els transportem a la zona on ens falten a causa d’una cirurgia oncològica. Si es fa bé, no hi ha cap risc, perquè el ganglis que vam treure són prescindibles. Encara, que si es fa d’una forma no adequada, per professionals sense experiència, és quan es pot provocar en la zona donant un limfedema secundari. Però això, ja no és una seqüela de la cirurgia reparadora sinó, d’una cirurgia mal feta.

Picam: Quin percentatge d’èxit s’obté amb l’aplicació d’aquestes tècniques?

Dr. Masià: Quan la tècnica es fa ben feta i en el moment adequat, bàsicament és una restitució, i es pot reparar quasi bé el 100%. I, depenent de com està afectat i el grau d’aquesta afectació, es pot millorar el limfedema entre un 50%  a un 80%.

Picam: Aquesta tècnica innovadora del tractament del limfedema es realitza només a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o actualment ja es pràctica en altres centres?

Dr. Masià: A hores d’ara, hem realitzat uns 300 casos i recentment també s’ha començat a fer a d’altres centres hospitalaris com el Gregorio Marañón o La Paz a Madrid. Cal tenir en compte que es necessita, una experiència important d’anys de treball; un equipament tecnològic de microcirurgia avançat i un bon equip de radiòlegs que sàpiguen fer un estudi molt precís.

De fet estem treballant amb el Ministeri de Sanitat Espanyol per aconseguir un CSUR en limfedema, es a dir una Unitat de Referencia Nacional pel tractament del limfedema i que això es tradueixi en una major aportació econòmica amb la qual cosa podrem atendre moltes més pacients oferint encara més qualitat en el nostre servei .

Per saber-ne més:

https://secpre.org/pacientes/microcirugia/linfedema

La Reconstrucció Mamaria

Picam: Com va ser que va introduir la tècnica DIEP a casa nostra i en senzilles paraules en què consisteix?

Dr. Masià: Vaig conèixer aquest concepte de cirurgia quan estava a Anglaterra, al tornar a Espanya va ser quan vaig començar a implantar-la a l’any 1999.

Bàsicament, consisteix en aprofitar l’excés de pell i greix que tenim  a la panxa, i sense separar-ho fer un pit de forma natural; amb paraules del carrer, aprofitar el “ michelin “ que sobra per fer un pit sense destrucció funcional i muscular.

Imagen3Imagen4

Imagen5

Imagen6

 

.

.

.

.

.

.

.

Picam:  Quins són, segons vostè els beneficis  a nivell psicològic de la  reconstrucció mamaria per la dona, i quins canvis psicològics observa en les dones abans i després de la reconstrucció?

Dr. Masià: Sens dubte que la reconstrucció mamaria produeix uns canvis beneficiosos en l’estat anímic i la qualitat de vida de la pacient, ja que una de les seqüeles que deixa el càncer de mama és la pèrdua total o la deformitat parcial del pit, i com tots sabem el pit està relacionat amb la feminitat, i molts aspectes de l’àmbit emocional de la dona com és  la sexualitat.

Per tant, una dona que té amputada total o  parcialment el pit, a part d’enfrontar-se al càncer de mama, veu amb el temps afectada la seva autoestima. I això sí que ho veiem cada dia: como una dona és una abans de l’operació i com canvia després de la reconstrucció.

De fet, el que a mi, personalment, el que més m’omple de la meva feina. No és el fet de, potser, fer el un pit molt maco, sinó el molt que pot aportar aquest petit treball a una dona, i això és donar-li plenitud a la seva vida.

Picam: Quin paper té la SECPRE ( Associació  Espanyola de Cirurgia Plàstica i Reparadora) de la que vostè va ser president entre l’anys 2011 i 2014. I perquè afirmar, aquesta, que les pacients no tenen suficient informació sobre aquesta temàtica?

Dr. Masià: Sí, vaig ser president de la SECPRE, la seva funció és la d’intentar donar eines en els professionals per  la  millora de la seva feina.

En relació a que les pacients no tenen suficient informació al respecte, és veritat. Ja que es va començar a fer un estudi, per intentar saber que s’estava fent a molts llocs de la geografia espanyola, independentment de si eren petits o grans hospitals. I, després d’haver estudiat uns 1.500 llocs diferents, encara havia un 30% de la població que ni tan sols rebia informació de què es podien reconstruir el pit.

I, no em refereixo a què  aquesta informació fos donada de forma esbiaixada  o incompleta sinó que un 30% no havia rebut cap tipus informació, de manera que pogués ajudar a  donar el primer pas per prendre una decisió sobre si fer-se, o no, una reconstrucció.

Picam: Creu que les associacions de pacients oncològics i hematològics poden ajudar a la divulgació de les tècniques sobre la reconstrucció mamària o altres tècniques de cirurgia reparadora relacionades amb oncologia? Caldria, potser, un treball en xarxa entre els professionals i les entitats de pacients?

Dr. Masià: Sense cap  dubte, la tasca que fan les entitats de pacients és molt important perquè,  a vegades, un grup de pacients arriba més enllà i a més població que els mateixos metges.  La tasca que fan  d’informació i de suport és vital,  arribant al sistema nacional de salut i impulsant accions per la seva millora. Per això, sempre  que puc, deixo altres tasques i  intento col·laborar amb  les associacions.

Picam: I, per últim, actualment s’estan utilitzant tècniques per la reconstrucció mamària com la de cèl·lules mare.  La recerca cap a on va?  Potser que algun dia sigui mitjançant les impressores 3D en les que actualment s’està  investigant la creació d’òrgans per trasplantar amb aquesta tècnica?

Dr. Masià: Diguem-ne que hi ha coses increïbles com las que heu parlat.  Com són el nou del disseny d’òrgans amb les impressores de tres dimensions, les cèl·lules mare,… però tot això, encara son coses molt incipients  que apareixen a les notícies, a la premsa i que estan en una primera fase d’investigació, i que tenen una aplicació clínica al cap de cinc anys o més.

L’immediat,  és que la tecnologia ajudar a poder estudiar i definir “el que volem”, que és, en comptes d’anar  cap a la “ciència de fets consumats” anar cap a la “ciència de la prevenció”  i que amb les tres vessants: tecnologia, ciència i prevenció el que sí  farem és fer desaparèixer el càncer iniciant la prevenció des de les nostres escoles, i així milloraran els resultats dels recursos.

El que està clar, i sí podem afirmar, és que avui en dia, en el segle XXI, en el 2017,  ja no hi ha raó perquè una pacient no tingui una bona qualitat de vida, perquè per al càncer mama, sí que tenim les eines necessàries per poder oferir una millora a  tothom.

Edita: Prevenció i Informació Càncer Molins

“Article propietat de PICAM. Prohibida la seva reproducció, tant de text com d’imatge, sense consentiment de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins”.