Roser Lanaspa Gatnau de Häfliger. Escultora

PICAM. Roser Lanaspa. Roser Lanaspa Gatnau de Häfliger, com a ella li agrada que li diguin, va néixer a Barcelona, està casada té quatre fills i tres nets. Quan cursava els estudis de Ciències Empresarials, descobreix el seu amor per l’art; i és a l’Escola d’Art Massana de Barcelona, on es gradua en Arts Aplicades en l’especialitat d’Escultura.

El 1972 es casa amb Theo Häfliger. Durant els 15 anys següents viu a diferents continents i neixen els seus fills durant la seva estància a Sudan, Egipte i Argentina.

A Indonesia estudia l’Art del Bàtik Clàssic amb la utilització del “Tjanting” i a l’Argentina la Fotografia Artística.

El 1988 s’instal·la a Suïssa i des del 1990 realitza més de cinquanta exposicions escultòriques en galeries, centres sanitaris i culturals a diferents països. També rep diversos encàrrecs d’obres públiques.

És el 1994 quan un càncer de mama li mostra el costat “dur” de la vida. Després de la seva recuperació, decideix trencar amb el “tabú” càncer de mama, i és quan a partir d’aquest moment  que, intenta ser transmissora d’un missatge d’esperança i enteresa, compartint els seus sentiments i experiències; tot utilitzant les seves “mans” en la realització d’escultures plenes de sensibilitat i força.

Des del 2005 es dedica també a la pintura, i ens diu “La pintura em dóna l’equilibri entre donar forma als sentiments i deixar lliure curs a la imaginació amb l’ajuda dels colors”.

 El 2008 va ser Premi d’Escultura en l’exposició internacional “Llei d’Art”; el 2010 Premi de Cultura de la ciutat d’Aesch a Suiza, i el 2011 Premi d’Escultura a la Mostra d’Hivern d’Art Modern, Lleida.

També, col·labora en col·loquis, congressos, col·legis i institucions.

A PICAM tenim l’honor d’entrevistar-la. La vam conèixer per les seves escultures, part important de la seva obra, però com es pot deduir la podem trobar en altres facetes artístiques com: l’art sacra, la pintura i la fotografia.

Des del 3 fins al 27 de febrer del 2017 es pot veure una exposició, organitzada per PICAM,  d’una part de les seves escultures sobre la temàtica del càncer a l’entrada principal del Consorci Sanitari de Parc Taulí de Sabadell.

Les obres de la Roser Lanaspa Häfliger, com us podeu imaginar, tenen una sensibilitat  molt, però que molt especial que captiven (s’han de veure). En la seva web a la presentació diu:  “Tracto amb el meu treball d’establir un diàleg amb el món, on l’amor, l’amistat, la família, el dolor, la força, la malaltia, l’esperança, l’afecte, la comprensió, etc. es pugui comunicar sense paraules. ” i també “Amb una sèrie especial d’escultures voldria trencar el tabú del càncer de mama i demostrar, com d’important és la força de l’amor, de la comprensió i de l’autoestima, per vèncer aquesta malaltia”. Amb aquestes frases podem intuir com és la seva obra i personalitat; però aquí intentarem aprofundir-la una mica més.

 M.T.: Tinc entès que vas viure a diferents indrets peninsulars?

R.L.: Si, pel treball del meu pare vaig viure en diferents llocs, Salamanca, Valladolid, Puente Genil, Madrid i Barcelona. Amb els meus pares, vaig aprendre a adaptar-me en els diferents indrets, i això va ser una gran lliçó per a la meva vida futura.

 M.T.: Com és que vius a Suïssa? 

R.L.: Per amor… a l’any setanta vaig conèixer al meu marit suís a Sevilla, i …

 M.T.: Com van sorgir les teves escultures sobre el càncer de mama?

R.L.: Són quelcom d’imprescindibles, formen part del meu procés de la malaltia, sentir l’empatia dels que t’envolten dóna força a l’ànima i al cos.

 M.T.: Va ser una teràpia per tu fer aquestes escultures?

R.L.: Per descomptat, vaig haver d’enfrontar-me directament amb el meu cos mutilat i, vaig aconseguir-ho i acceptar-ho.

I, sobretot demostrar, que malgrat tot, seguim sent dones, i l’important que és acceptar-se a si mateixa, compartir els sentiments i deixar-se estimar.

 M.T.: Vas pensar, en algun moment, que podries ajudar a d’altres dones que estiguessin passant per la malaltia?

R.L.: Després de viure el 1994, el procés i la mort de la meva mare per aquesta malaltia. Als 2 mesos vaig descobrir que jo també la patia … Vaig necessitar plasmar en escultures les pors, frustració i ràbia que sentia en aquell moment.

 M.T.: Tinc, entès que també volies que fossin un agraïment a la teva família? 

R.L.: Si, sobretot al meu marit, que mai em va fer sentir menys dona, tot i que em van haver d’amputar dos pits, i sempre em va valorar com a persona.

 M.T.: Els teus fills com ho van viure?

R.L.: Les meves filles amb serenitat, ja tenien 15 i 18 anys. El petit amb molta inseguretat i expectació, vaig haver de crear una escultura per comunicar-me amb ell a través d’ella.

 M.T.: Hi ha un tema que crec és important i que tu has reflexionat sobre ell. Perquè els homes no en parlen del càncer de mama. És que només estimen a les seves dones pel seu físic? Després de l’operació i del tractament actuen com si res hagués passat? Perquè?

R.L.: En el fons és per por i inseguretat, i prefereixen no parlar del tema, amb això s’equivoquen profundament, ja que nosaltres necessitem parlar de les nostres pors amb les persones que volem i tenim més a prop.

 M.T.: Tenim por de que la societat ens consideri dèbils?

R.L.: En general sí, hi ha la tendència a demostrar que som “superwoman”, i tot, i que en general ho som … jajaja … també ens caiem.

 M.T.: Perquè hi ha por a la compassió. La compassió no és amor?

R.L.: Perquè justament la paraula “compassió” es confon amb “llàstima” o “pobreta, quina pena” és mal entesa. Crec que falta maduració en aquest aspecte.

 M.T.: La societat en la qual vivim sembla que no hi ha lloc pel dèbil, el malalt, el menys intel·ligent, ni per sentiments tan humans com la por o el dol? Perquè creus que és això?

R.L.: Perquè estem creant una societat, on la tendència és admirar als forts, intel·ligents, competitius, de bona aparença, etc. i oblidem que els que estan malalts i senten por, no són menys intel·ligents, forts, etc.; la vida els ha posat a prova i en general aquestes persones, després del procés de la malaltia, reneixen amb més energia, fortalesa i humanitat

Hem conegut una mica més a la Roser Lanaspa Gatnau de Häfliger, una gran artista. Però sobretot, una gran persona. Gràcies!

Per saber-ne més; (biografia, escultures, art sacra, quadres, exposicions, conferències, premis, …): http://www.roser-art.com/

 

M. Teresa Mariano

Voluntària de PICAM en l’Àrea de Comunicació

Edita: Prevenció i Informació Càncer Molins

“Article propietat de PICAM. Prohibida la seva reproducció, tant de text com d’imatge, sense consentiment de l’Associació Prevenció i Informació Càncer Molins”.


About picam

Associació que deixem perruques gratis a dones amb càncer que no tenen recursos per comprar-ne una. Si tens una perruca i ja no et serveix. La passem a recollir gratuïtament/Asociación que dejamos pelucas gratis a mujeres con cáncer que no tienen recursos para comprar una. Si tienes una peluca y no te sirve. La pasamos a recoger gratuitamente.